Visita a l'auditori

La visita a l’auditori em va ensenyar que tenen moltes propostes per a nens i nens que els ajuden a desenvolupar la seva intel·ligència i imaginació mentre es diverteixen.

Hi ha concerts en família on fan que l’auditori es converteixi en un lloc reservat perquè els més petits aprenguin amb els colors, els sons, els efectes especials i les coreografies més imaginatives, a més, a l’auditori la diversió també creix, ja que es pot gaudir d’altres activitats que faran del descobriment de la música una aventura inoblidable.

Crec que és una molt bona activitat per als nens ja que poden veure i aprendre nous instruments i també hi ha una secció on els poden tocar i així observar-los d’aprop.

Una de les activitat que m’han agradat i que crec que els nens aprenen és la de donar a cada nen una cartolina amb un instrument i després quan pasessim per d’avant dels instruments que estan tapat amb les vitrines transparents el nen reconegui que és l’instrument que té a la cartolina i ho digui.

El concert ha estat molt divertit però crec que per a nens de dos anys potser els hi pot donar por o no poden entendre que passa quan s’apaguen les llums o quan sona algun instrument.

La música dels concert m’ha semblat molt acertada per a nens petits i que els hi pot cridar l’atenció. El concert està pensat d’una manera molt original i atractiva.

Biblioteca Jaume Fuster

A la biblioteca Jaume fuster vam veure l’espectacle de poesia Un plat pla ple de poesia està, un recital de poesia sobre un fet de vida quotidià que es desenvolupa entre dues persones que desprès de fer jocs, discutir, cantar, córrer, saltar... l’únic llenguatge que utilitzen per expressar-se és el poètic.

Aquesta experiència ha estat molt divertida i interessant. M’ha agradat molt veure com els nens i les nenes mitjançant la poesia sentien i expressaven molt més que potser veient una obra normal. L’espectacle m’ha agradat i veure som els nens expressaven les emocions i es centraven únicament en el que passava. Els mecanisme que he posat en marxa han sigut l’oïda, la vista, el recull de la veu, recordar les cançons infantils...

Crec que en aquest cas el llenguatge poètic serveix molt més que el llenguatge verbal. Si hagués estat una obra normal els nens no haguessin posat tanta atenció i haguessin passat molt més de l’obra perquè no els hauria cridat l’atenció però el fet que sigués en llenguatge poètic, als nens els hi ha agradat i ha fet que prestessin molta més atenció.

Finalment crec que aquest espectacle també els ha ensenyat cançons que ni sabien, a comptar, ja que hi havia estones en que parlaven dels números, les fases de la lluna, jocs, les professions i a sumar i restar.